dimecres, 13 d’abril del 2016

DONEM MASSA SOBREPROTECCIÓ ALS NOSTRES FILLS I FILLES?

Des de la llar d'infants La Gruneta ens fem ressò d'aquest article tant interessant.
Al número 59 de la revista ”Mente i cerebro” ha sortit publicat un article que porta per títol “Derecho al rasguño", en aquest article es qüestiona la importància que actualment se li dóna a la protecció dels infants, o més ben dit, aborda el tema de la sobreprotecció a la qual estan sotmesos. 
Actualment als nostres infants, amb l’afany de procurar un entorn “segur” se'ls està privant també de la possibilitat d’aprendre, de conèixer l’entorn, de poder assumir riscos i tenir experiències d’autoeficiència. La sobreprotecció porta als infants a no poder gaudir d’experiències de desenvolupament, a tenir una percepció equivocada dels perills i incideix de forma negativa en el seu autoconcepte.

L’autora de l’article,
Verena Ahna, comença diferenciant entre risc i perill.
Perillosa és qualsevol situació que els adults hem d’evitar

Són situacions de risc les que els infants voluntàriament decideixen assumir, i ho decideixen perquè els hi cal per conèixer-se millor a ells mateixos, per veure fins on poden arribar, quina distància poden saltar,  fins quant amunt poden pujar, com poden mantenir l’equilibri, o si poden superar el salt que van fer en una altra ocasió. Són experiències vitals necessàries per tal d’anar agafant confiança en les pròpies possibilitats, per saber què pot fer mal i què no, per agafar habilitat i seguretat en ells mateixos.

L'habilitat, la seguretat i l’autoconfiança que els infants van adquirint quan se'ls permet que vagin superant reptes motrius les podran extrapolar a altres àmbits de la seva vida, els oferiran un coneixement ajustat de com és el món, els materials, els objectes i les lleis que els regeixen.

Si realment volem infants autònoms, però amb l’autonomia autèntica, la que comporta responsabilitat i els inicis d’un criteri propi, hem d’entendre que l’adquisició d’aquesta autonomia responsable ha de passar per tenir el desig i la possibilitat d’actuar, la possibilitat d’anar prenent petites decisions en la mesura en que poden fer-ho. Decidir si volen enfilar-se a un tronc o a un petit mur i adonar-se que han vivenciat un sentiment d’autoeficiència, pot ser molt educatiu pensant en termes de desenvolupament.

La recepta és potser fàcil de dir i potser més difícil a la pràctica: dotar als infants de llibertat en els seus moviments, permetent que puguin controlar sempre el seu gest, proporcionar materials que facilitin un coneixement autèntic del món i estar disposats a assumir que els infants han de poder fer front als petits reptes que ells mateixos es plantegen per poder créixer i desenvolupar l’autonomia responsable.

Cada cop que estiguem temptats a demanar a un infant que no s’enfili a un desnivell o que no mantingui l’equilibri sobre un tauló, potser valdria la pena aturar-nos a pensar si la nostra acció és realment educativa.

dimarts, 29 de març del 2016

Jornada de Portes Obertes

Un cop més ens trobem en època de preinscripcions i és ara on molts de vosaltres us plantegeu on apuntar el vostre nen/a.

Les llars d'Infants Municipals realitzem la jornada de portes obertes per a que vosaltres mateixos observeu i conegueu el nostre sistema educatiu i les nostres instal·lacions i tingueu un primer contacte amb el món del primer cicle d'Educació Infantil.

En aquestes jornades podreu realitzar preguntes sobre quines activitats es realitzen, possibles sortides, com s'organitza el centre, ... en fi, podreu resoldre els dubtes que tingueu respecte l'educació dels vostres nens/es en aquesta primera etapa.


divendres, 18 de març del 2016

Bones Pasqües


La mona rodona farem i ens menjarem...
tots junts a la classe que bé ens ho passarem...




Bones Pasqües a tothom!!!

dimecres, 16 de març del 2016

Anem d' excursió


El dijous 10 de març, a pesar de ser un dia de molt de vent, els infants de les classes Cocodrils i Girafes vam anar d' excursió...

Vam agafar l' autobús urbà per anar a visitar el supermercat EROSKI, amb una invitació que ens va fer un pare d' una nena de la classe dels cocodrils.

Ens van fer una visita guiada per les diferents seccions i passadissos (peixateria, fruiteria...).Ens ho vam passar molt bé!!!. 



En acabar ens tenien prepara't un esmorzar per a tots/es...Què bo,mm!!!!. També ens tenien prepara't un detallet d' acomiat!.








Cal destacar l' atenció i la dedicació del personal de l'EROSKI que ens van atendre.Des de "La Gruneta", educadores i infants estem molt agraïts i contents d' haber vingut a visitar les vostres instal·lacions.

Moltes gràcies per tot.

dimecres, 9 de març del 2016

Parlem de les emocions


Tot i que les emocions formen part de la nostra vida d’una manera molt profunda i real, la veritat és que, durant molts anys, no s’han tingut gaire en compte, ni en la societat ni tampoc en l’àmbit escolar.
Obrir la mirada a l’àmbit emocional ens permet disposar de moltes més eines i recursos per dedicar-nos a l’educació integral dels nostres infants. El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la nostra persona.
A la nostra societat, ens trobem que les persones adultes tendim a negar les emocions dels infants: “No passa res”, “no ploris”, etc. Aquestes són les respostes que donem automàticament. El que esdevé bàsic és fer l’esforç per ajudar als infants a identificar-les, posant-hi paraules i oferint-los eines: “Estàs trist perquè enyores la mama? La mama, que t’estima molt, vindrà desprès a buscar-te. Vine que et faré una abraçada”.
Als infants els fa sentir bé que algú posi paraules al que els està passant, que els ajudi a poder-ho entendre. La legitimació de les seves emocions influeix positivament en ells. Per això és molt important reconèixer les seves necessitats a nivel emocional.
Viure amb els nens el dia a dia, ens pot ajudar per ensenyar-los a posar nom als seus sentiments i emocions i, molt important també, a reconèixer les dels altres.
És fonamental respectar els seus comentaris i opinions amb tolerància, sense jutjar-los i respectant els seus sentiments. L’infant té dret a expresar el que sent i ser respectat per expresar-ho. L’adult ha d’ajudar a canalitzar les emocions que li generin malestar i potenciar les emocions positives.                        


               Revista Guix d’infantil núm 47 i núm 82.


¡VAJA MOSEGADA!

Durant un conflicte entre nens es posible que s'escapi un mos de forma puntual, fet que no te per què  suposar res fora del que podriem considerar normal en el desenvolupament dels petits. Si més no, cuan aquesta acció es converteixi en algo habitual, pot ser el reflexe d'algun tipus de problema emocional o de conducta, que ha der ser afrontat convenientment per a facilitar la seva socialització i correcta evolució.

¿Per que mosseguen?

 Fet que la boca es un dels primers instruments que permet coneixer als nens com es el seu entorn, el fet de mossegar no implica necesariament una reacció agresiva, sino que es una manera d'explorar i relacionar-se amb el medi que l'envolta. De fet, els bebés es posen frecuentment a la boca tot allo que està al seu abast per a "catalogar-ho" convenientment, amés de per a intentar calmar la irritació que tenen a les encíes cuan els començen a sortir les dents. Segons van creixent, cuan volen cridar l'atenció o reclamar algo que consideren seu, o simplement veuen a altres nens fer el mateix, també recurreixen a les mosegades, especialment si estan vivint alguna situació estresant o es senten particularment nerviosos per algún tipus de canvi. Realment no tenen desenvolupat moltes habilitats per a comunicar-se i descubrir que poden conseguir les coses d'una determinada actitud les dona certa seguretat, i actuen en conseqüencia. Cuan, en l'etapa preescolar, els nens no disminueixen la freqüencia dels mossos i no són capassos de transmetre els seus desitjos i frustracions d'una manera mes "evolucionada", conve analitzar les causes de perquè mosseguen e intentar atacar el problema desde el seu origen. No son el mateix les mossegades dels lactans, de caràcter més experimental, que les mossegades produïdes per estrès, impotència o frustació. En qualsevol cas, casi sempre es posible canalitzar convenientment aquesta actuació si seguim una serie de senzilles pautes.
Durant les primeres etapes, cuan els nens s'ho posen tot a la boca, es aconsellable donar-los mossegadors gelats i njoguines adequades para desenvolupar els seus sentits, dientlos-hi firmement que no mosseguin, cuan la situació ho aconselli.
Cuan els nens mosseguen per estrés, derivat de situacions en les que es troben sota presió emocional, es tracta de trobar les causes que generen aquesta presió, què és allò que els molesta i provoca aquesta reacció no desitjada per a intentar minimitzar els seus efectes; algo similar passa cuan es senten frustrats perque no es troben còmodes en alguna situació i reacciona agresivament, i en aquests casos convé que estiguin en grups reduits i amb periodes curts de joc. En tot cas sha de fer veure que el mossegar fa mal.
Hi ha altres casos en els que realment, els nens es senten agredits, i es interesant verificar que els altres, generalment més grans, no están permanentment molestant-los... Al sentir-se impotents, mosseguen per a recuperar certa sensació de seguretat i poder, però a la vegada els fem veure que la seva actitud no es bona.

Pot ser que el nen mossegui perque....

Està descrubint les seves "defenses"
El nen es dona compte de la força que pot fer amb els músculs de la boca i es convenient deixar-li joguines de diferent duresa, pes i rugositat, per a que experiment amb ells.

Està intentant controlar la situació
Es convenient que se li donen al nen oportunitats en les que es senti que el seu criteri s'ha tingut en compte, com per exemple, deixar que el elegexi el color de la camiseta o el gust del gelat.

Està explorant formes de socialització
Es interesant reforsar els bons comportaments i guiar-lo en el procès de socialització, ensenyar-li a saber estar amb altres nens, aplaudint cuan es capaç de deixar les seves joguines sense queixar-se i cuan es comporti de forma adequada.

Està exterioritzant les seves frustacions
En moltes ocasions, el nen pot canalitzar la seva frustació per no poder transmetre el que desitja d'una manera agresiva, per lo que es convenient presta atenció al que vol exterioritzar en cada moment.

Petits artistes!!!

Des de la llar intentem que els infants estiguin en contacte amb tots els mètodes d'expressió. Des dels més habituals del llenguatge oral: els contes, com els més especials i més divertits alhora d'experimentar i expressar: el llenguatge plàstic.

Aquest cop hem treballat pintors del món contemporani: Picasso, Kandinsky i Piet Mondrian.

A través de Picasso els més petits descobreixen formes tan habituals per a ells com estrelles, cercles i llunes. I treballen d'una manera no explicita els colors més bàsics: blau, groc i roig.




Elefants i Zebres treballant Picasso

En cambi els més grans, que ja tenen una motricitat fina molt més desenvolupada, el·laboren cercles amb Kandinsky i quadrats amb Mondrien. D'aquesta forma treballen a la par motricitat fina i llenguatge matemàtic.
Girafes el·laborant Piet Mondrian

Cocodrils treballant Mondrian






Cercles de Kandinsky



Tots, petits i grans, com els GRANS pintors estan contents i orgullosos de la seves petites obres.



divendres, 4 de març del 2016

Un conte popular


Perquè els contes populars s'han de mantindre i transmetre als nostres infants...
Quina millor manera d'explicar el conte d'En Patufet desde l'hortet de la nostra llar...








Patim patam patum...homes i dones del cap dret...
patim patam patum...no trepitgeu al patufet...


I conte contat, aquest conte s'ha acabat...un aplaudiment si us ha agradat.