dimecres, 9 de març del 2016

¡VAJA MOSEGADA!

Durant un conflicte entre nens es posible que s'escapi un mos de forma puntual, fet que no te per què  suposar res fora del que podriem considerar normal en el desenvolupament dels petits. Si més no, cuan aquesta acció es converteixi en algo habitual, pot ser el reflexe d'algun tipus de problema emocional o de conducta, que ha der ser afrontat convenientment per a facilitar la seva socialització i correcta evolució.

¿Per que mosseguen?

 Fet que la boca es un dels primers instruments que permet coneixer als nens com es el seu entorn, el fet de mossegar no implica necesariament una reacció agresiva, sino que es una manera d'explorar i relacionar-se amb el medi que l'envolta. De fet, els bebés es posen frecuentment a la boca tot allo que està al seu abast per a "catalogar-ho" convenientment, amés de per a intentar calmar la irritació que tenen a les encíes cuan els començen a sortir les dents. Segons van creixent, cuan volen cridar l'atenció o reclamar algo que consideren seu, o simplement veuen a altres nens fer el mateix, també recurreixen a les mosegades, especialment si estan vivint alguna situació estresant o es senten particularment nerviosos per algún tipus de canvi. Realment no tenen desenvolupat moltes habilitats per a comunicar-se i descubrir que poden conseguir les coses d'una determinada actitud les dona certa seguretat, i actuen en conseqüencia. Cuan, en l'etapa preescolar, els nens no disminueixen la freqüencia dels mossos i no són capassos de transmetre els seus desitjos i frustracions d'una manera mes "evolucionada", conve analitzar les causes de perquè mosseguen e intentar atacar el problema desde el seu origen. No son el mateix les mossegades dels lactans, de caràcter més experimental, que les mossegades produïdes per estrès, impotència o frustació. En qualsevol cas, casi sempre es posible canalitzar convenientment aquesta actuació si seguim una serie de senzilles pautes.
Durant les primeres etapes, cuan els nens s'ho posen tot a la boca, es aconsellable donar-los mossegadors gelats i njoguines adequades para desenvolupar els seus sentits, dientlos-hi firmement que no mosseguin, cuan la situació ho aconselli.
Cuan els nens mosseguen per estrés, derivat de situacions en les que es troben sota presió emocional, es tracta de trobar les causes que generen aquesta presió, què és allò que els molesta i provoca aquesta reacció no desitjada per a intentar minimitzar els seus efectes; algo similar passa cuan es senten frustrats perque no es troben còmodes en alguna situació i reacciona agresivament, i en aquests casos convé que estiguin en grups reduits i amb periodes curts de joc. En tot cas sha de fer veure que el mossegar fa mal.
Hi ha altres casos en els que realment, els nens es senten agredits, i es interesant verificar que els altres, generalment més grans, no están permanentment molestant-los... Al sentir-se impotents, mosseguen per a recuperar certa sensació de seguretat i poder, però a la vegada els fem veure que la seva actitud no es bona.

Pot ser que el nen mossegui perque....

Està descrubint les seves "defenses"
El nen es dona compte de la força que pot fer amb els músculs de la boca i es convenient deixar-li joguines de diferent duresa, pes i rugositat, per a que experiment amb ells.

Està intentant controlar la situació
Es convenient que se li donen al nen oportunitats en les que es senti que el seu criteri s'ha tingut en compte, com per exemple, deixar que el elegexi el color de la camiseta o el gust del gelat.

Està explorant formes de socialització
Es interesant reforsar els bons comportaments i guiar-lo en el procès de socialització, ensenyar-li a saber estar amb altres nens, aplaudint cuan es capaç de deixar les seves joguines sense queixar-se i cuan es comporti de forma adequada.

Està exterioritzant les seves frustacions
En moltes ocasions, el nen pot canalitzar la seva frustació per no poder transmetre el que desitja d'una manera agresiva, per lo que es convenient presta atenció al que vol exterioritzar en cada moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada